Començar un nou dia

Aquest era el nostre despertar.

Cada matí, o més aviat matinada, ens aixecàvem en mig d'aquest meravellós paisatge africà sota l'atenta mirada de la lluna.

I ens posàvem en dansa a desmuntar les tendes, recollir i esmorzar, doncs un llarg camí ens esperava.

Este era nuestro despertar.
Cada mañana, más bien madrugada, nos levantábamos en media de este maravilloso paisaje africano bajo la atenta mirada de la luna.
I nos poníamos en marcha a desmontar las tiendas, recoger y desayunar, pues un largo camino nos esperaba.

Més animals...

Animals: Els lleons

Animales: Los leones

Masai mara

"Casa" nostra.
Nuestra "casa".

Els nostres veïns.

Nuestros vecinos.

Cafè!

His bussines

No calen paraules, les imatges parlen per si soles.

No hacen falta palabras, las imágenes hablan por si solas.

Sol o amb l'àvia? (1)

Sol?
Solo?

No! Millor amb l'àvia.
No! Mejor con la abuela.

Sol o amb l'àvia? (2)

Sol?

Solo?

No! Millor amb l'àvia.

No! Mejor con la abuela.

Qui observava a qui?

Durant el viatge per Àfrica aquesta va ser una de les preguntes que més ens varem formular.
I és que en els moments en què teníem la sort d’estar amb la gent del país no sabies qui eren els observadors i qui els observats.

Un migdia, mentre estàvem preparant el dinar, en un racó de qualsevol carretera d'Uganda, aquesta dona ens va estar observant una llarga estona. Suposo que veure com 21 mzungus (en swahili significa blanc) baixaven d’un immens camió i muntaven tot aquell desplegament, devia ser tot un espectacle.

Per això, a hores d’ara encara em pregunto:

"Qui observava a qui?"

Durante el viaje por África esta fue una de las preguntas que mas no hicimos.
En los momentos en que teníamos la suerte de estar con la gente del país, no sabías quienes eran los observadores i quienes los observados.

Un mediodía, mientras estábamos preparando la comida, en un rincón de cualquier carretera de Uganda, esta mujer nos estuvo observando un buen rato. Supongo que ver como 21 mzungus (en swahili significa blanco) bajaban de un camión inmenso y montaban todo aquel despliegue, debía de ser todo un espectáculo.

Por esto, a día de hoy, todavía me pregunto:
"¿Quién observaba a quién?"

Ulls i somriures que parlen per si sols....

Ojos y sonrisas que hablan por si solas....

Si t'ho proposes, pots!!!

I és ben cert, no hi a res que se't resisteixi si tens ganes de fer-ho.
L'únic que et cal és temps i predisposició. I si, a més a més, tens algú que t'anima a tirar endavant, doncs millor que millor!!!
Així que, Laura, finalment ho he aconseguit: Ja tinc un Blog, el Meu Blog!!!!
Gràcies.

Y es cierto que no hay nada que se te resista si tienes ganas de hacerlo.
Lo único que hace falta es tiempo y predisposición. Y si además tienes a alguien que te ayuda a seguir adelante, pues mucho mejor!!!
Así que, Laura, finalmente lo he logrado: Ya tengo un Blog, Mi Blog!!!!
Gracias.